J. Radite | Chantale Bui | Melanie Mo

PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC)


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC)"

Transcripción

1 PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC) Generalitat de Catalunya Departament d educació C/ Dr. Sagarra s/n Mont-roig del Camp 1

2 INDEX 0. JUSTIFICACIÓ Funcions Objectius INTRODUCCIÓ Llegir. Per què? Llegir. Què és? Llegir i/o comprendre? Què, com i quan avaluar? EL MARC LEGISLATIU Currículum Infantil Currículum Primària EL CENTRE Mare de Déu de la Roca ANÀLISI PRÊVIA Competència lectora Competència informacional Gust per llegir Recursos SEQÜÈNCIA TEMPORAL D APLICACIÓ PLEC ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL ACTIVITATS PRIMÀRIA JUSTIFICACIÓ 2

3 Som conscients que si hi ha un instrument bàsic per aprendre a aprendre, en qualsevol matèria, aquest és la lectura. Però també som conscients que no tots els/les alumnes, en acabar l ensenyament primari, aconsegueixen un nivell lector suficient de fluïdesa i comprensió. Pretenem fer dels alumnes lectors actius, lectors voluntaris i lliures, dur-los a descobrir que llegir serveix per a: - satisfer una necessitat de comunicació, - assadollar la seva curiositat, - enriquir la seva vida personal, - estar ben informats, - buscar respostes a unes preguntes, - sentir plaer,... L escola vol motivar els nens/es perquè llegir no es converteixi només en una rutina escolar. Farem la lectura funcional : - per a explicar unes normes de joc, - per a recollir informació sobre el lloc d una excursió, - per a intercanviar opinions sobre llibres, - per a compartir i opinar sobre les coses llegides,... Com que el plaer per la lectura es contagia, si el mestre/a és un bon/a lector/a animarà els/les alumnes a llegir, els/les enganxarà en el plaer de llegir. Farem lectures setmanals a la biblioteca escolar per part d un adult en veu alta, activant els coneixements previs, formulant hipòtesis i verificant-les. I com que s aprèn a llegir llegint, demanarem també als nens/es que llegeixin de manera individual durant l hora setmanal de biblioteca i que opinin sobre allò que han llegit en grup. I assumirem que els lectors tenen dret a llegir de forma superficial si el text no els interessa, o abandonar el llibre si no respon a les seves expectatives. El Pla de Lectura de Centre (PLEC) afavorirà la promoció de la lectura en el nostre centre, recollirà les estratègies, metodologies, objectius,...en relació a la lectura. 0.1.Funcions: Potenciar l aprenentatge de la lectura. L aprenentatge a través de la lectura. El gust per llegir. La formació d usuaris de biblioteca Objectius : Formar usuaris de biblioteca. Gaudir amb la lectura. Afavorir l hàbit lector de l alumnat. Millorar els nivells de lectura dels nens i nenes. Oferir moments de lectura per plaer. Dinamitzar l ús de la biblioteca com a font de recerca i utilització de la informació. Potenciar l ús de la biblioteca com un espai d aprenentatge en les diferents àrees currriculars. Treballar diversos tipus de textos i en diferents suports. Aconseguir actituds crítiques davant els missatges escrits. 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Llegir. Per què? 3

4 Llegir serveix per satisfer una necessitat de comunicació, cal dur els infants a descobrir que llegir no és només una obligació escolar. L escola ha de motivar a la lectura: S ha de plantejar la lectura en el context de situacions funcionals. Presentar la lectura i l escriptura com un mateix fet comunicatiu. Seleccionar bé els textos que es proposen als alumnes per llegir. Ajudar als nens a adquirir l hàbit de fer hipòtesis davant qualsevol lectura. Crear un entorn lector a l aula i a l escola per sentir el desig de llegir. Proposar lectures de tipologies textuals diverses. Projectar la lectura sobre la vida social, implicant a les families i fent ús de les biblioteques. La lectura també és plaer i cal motivar els alumnes per despertar-los el desig de llegir i opinar sobre allò que llegeixen Llegir. Què és? Llegir és un acte voluntari de comunicació escrita a través del qual el lector descodifica i dóna significat a un text escrit per un emisor que normalment no està present en aquest acte comunicatiu. (Bellenguer). La descripció de l acte lector, tal com diu Bellenguer implica comprendre un missatge llegit. Hem de tenir present: Fer exercicis d entrenament lector de manera sistemàtica. Potenciar la llengua oral com a requisit prèvi a l escrita. Realitzar activitats de comprensió de forma habitual (buscar l idea principal, ordenar textos, completar frases,...) Dónar valor a la fluidesa i a la rapidesa lectora. Tenir en compte les característiques dels textos, la finalitat, el temps, l interès de cada lectura. Tenir en compte el ritme personal de cada alumne/a. Apendre a llegir no s acaba mai, és un aprenentatge continu Llegir i/o comprendre? Comprendre és més que descodificar un text, llegir és més que captar el significat del text, en l acte de comprensió cada lector dóna el seu significat a la lectura. Per crear l hàbit de llegir activament : Crear l hàbit de resumir oralment i per escrit. Acostumar-se a oralitzar el tema i la intencionalitat de les lectures. Utilitzar les estratègies dels resums i esquemes. Fer activitats d animació lectora al llarg de l escolarització. Preguntar-nos sovint sobre la utilitat d allò que llegim. Fer proves de comprensió lectora de manera periòdica Què, com i quan avaluar? Què?: Cal avaluar els criteris d avaluació de cicle a nivell individual i de grup. Com?: Lectura silenciosa i lectura oral, velocitat, comprensió, amb tipologies textuals diverses. 4

5 Quan?: Periòdicament en cada curs escolar, i habitualment desprès de cada activitat lectora. Perquè?: Per decidir la promoció o no d un alumne/a, per fer un diagnòstic individual i de grup, per dur a terme activitats de reforç, per replantejar-nos la metodologia i recursos emprats,... Les activitats per avaluar la lectura seran: Educació Infantil. Avaluació dels nivells d escriptura cada trimestre (pre-sil.làbica, sil làbica, alfabètica,..) Avaluació del nivell de lectura cada trimestre (lectura per context, lectura per imatges, desxifrar el codi gràfic,...) Ensenyament Primari: Proves de velocitat lectora Proves de comprensió lectora 2. LA LECTURA I EL MARC LEGISLATIU 2.1. CURRÍCULUM INFANTIL 5

6 A continuació s expliciten els articles del nou currículum, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments d educació infantil, que sostenen legalment la necessitat de disseny d un Pla de Lectura de Centre (PLEC). DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l educació infantil. (pàg ) A l educació infantil aprendre és, per a l infant, construir nous significats de la realitat que l envolta, els quals enriqueixen els propis coneixements prèviament adquirits i permeten la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes. Es de vital importància facilitar i proporcionar a l infant experiències i entorns de lectura per assegurar l aprenentatge significatiu. Article 2 (pàg ) Finalitat La finalitat de l educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d aprenentatge. L acció educativa ha de permetre un desenvolupament afectiu, un descobriment progressiu i un creixement personal dels infants; la formació d una imatge positiva i equilibrada d ells mateixos, el descobriment de les possibilitats del seu propi cos, del moviment i dels hàbits de control corporal, actuant cada vegada més d una manera més autònoma; la possibilitat de relacionar-se i comunicar-se amb els altres, infants i persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges, establint vincles i relacions amb les corresponents pautes elementals de convivència, de relació, i de respecte al principi de no-discriminació, de manera que família i escola comparteixin responsabilitats. Article 4 (pàg ) Llengua 4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s ha d utilitzar normalment com a llengua vehicular d ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d aprenentatge i d avaluació i comunicacions amb les famílies. Article 6 (pàg ) Capacitats 6.3 En finalitzar el segon cicle de l educació infantil l infant haurà de ser capaç de: - Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. - Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d ell mateix i dels altres. - Adquirir progressivament hàbits bàsics d autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. - Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. 6

7 - Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. - Observar i explorar l entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. - Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència. - Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. - Comportar-se d acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col laboració amb el grup i cap a la integració social. ANNEX (pàg ) A la nostra societat, l entorn immediat de l infant és ple de lletra impresa. L infant té curiositat i interès per descobrir per a què serveix i com funciona. Es tracta d encaminar aquest interès perquè s iniciï i s impliqui en el procés de descoberta i comprensió del funcionament del codi escrit. Les situacions de comunicació real en què intervenen la lectura i l escriptura són les més idònies per a aquest aprenentatge. L ús funcional i significatiu de la lectura i de l escriptura ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa pertinent, a l inici del coneixement i característiques del text escrit, adquisició a què s arribarà en el cicle inicial de l educació primària. Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d haver desenvolupat en acabar el segon cicle de l educació infantil, en relació amb els continguts de les àrees i els criteris d avaluació. Objectius (pàg ) El segon cicle de l educació infantil contribueix a desenvolupar en l alumne/a les capacitats següents: 1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d un mateix. 2. Ser i actuar d una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats. 3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies. 4. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d empatia i col laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica. 5. Observar i experimentar en l entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fentse preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material. 6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s hi estableixin. 7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressarlos mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 7

8 8. Comprendre les intencions comunicatives d altres infants i persones adultes i expressarse mitjançant la paraula, el gest i el joc. 9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d aprenentatge de la lectura i de l escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 10. Aprendre i gaudir de l aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d una manera cada vegada més estructurada. Criteris d avaluació (pàg ) 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d aprenentatge amb l ús d un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l escrit, iniciar-se en l ús funcional de la lectura i l escriptura. Crear de manera individual i col lectiva petits textos i dibuixos. 2.2 CURRÍCULUM PRIMÀRIA A continuació s expliciten aquells articles del nou currículum, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments d educació primària, que sostenen legalment la necessitat de disseny d un Pla de Lectura de Centre (PLEC). DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l educació primària (pàg ). Article 2 (pàg ) Finalitat La finalitat de l educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l expressió i comprensió oral, a la lectura i a l escriptura, al càlcul, a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a l autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura i la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe; desenvolupar la competència d expressar el que s ha après, d explicar amb raons coherents la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i d arribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, d esforç, treball i estudi; expressar el sentit artístic, la creativitat i l afectivitat; i conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que permetin el seu arrelament. Article 3 (pàg. 2182) 8

9 Objectius de l educació primària L educació primària ha de contribuir a: e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si s escau, l aranès, així com una llengua estrangera, i desenvolupar hàbits de lectura. Article 8 (pàg ) Competències bàsiques 8.1 S entén per competència la capacitat d utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. 8.2 El currículum de l educació primària inclourà les competències bàsiques que es determinen en l annex La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura. ANNEX 1 (pàg ) Per l educació obligatòria s identifiquen com a competències bàsiques les 8 competències següents en les quals la lectura incideix de forma important: Competències transversals: Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana El PLEC concreta i específica estratègies per desenvolupar i fusionar aquestes competències transversals a través de: A través de les llengües. A través de les altres àrees. A través de les relacions més enllà de l ambient educatiu. ANNEX 2 (pàg ) 9

10 Àmbit de llengües Objectius Les àrees de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l educació primària tenen com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats: 1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que al final de l educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col laboració. 6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l aula. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta. 9. Comprendre textos escrits que es donen en l àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 12. Utilitzar les llengües eficaçment en l activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. 13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l edat. 14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. 16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari. 17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança amb la pròpia capacitat d aprenentatge i d ús de les llengües. 10

11 3. EL CENTRE MARE DE DÉU DE LA ROCA El nostre és un centre públic localitzat en un poble del Baix Camp d uns 5000 habitants. Mont-roig del Camp. Es tracta d un centre de dues línies, organitzat seguint els criteris generals marcats al decret 198/1996 de 12 de juny (ROC): Sis unitats d Educació infantil Dotze unitats d Educació primària amb una ràtio de 20 alumnes per classe 370 alumnes aproximadament. 33 mestres: 8 mestres a infantil (6 tutors i 2 de suport), 23 mestres a primària (12 tutors i 3 de suport) i 7 especialistes. Els òrgans de govern unipersonals són: El director, la cap d estudis i la secretaria. Quatre coordinadors, un per cada cicle i un per infantil. El consell escolar està compost per: director, cap d estudis, secretari, representant de l ajuntament i representat del personal d administració del centre. Representats del professorat, representants de pares i mares i de l AMPA. 4. ÀNALISI PRÈVIA. Els objectius i accions que s estan duent a terme al en relació a la lectura, i que són el punt de partida del PLEC: 4.1. APRENENTATGE DE LA LECTURA: COMPETÈNCIA LECTORA 11

12 EI Iniciar la lectoescriptura de foma funcional, a partir dels noms dels companys/es, dels contes, de les celebracions i d esdeveniments escolars i familiars. (P3/P4 lletra pal i P5 lligada final). Treballar diferents tipologies de text (llista, etiquetes, receptes, peus de foto, anuncis, contes...). Crear un ambient alfabetitzador a l aula (passar llista, posar el temps, noms dels nens a les pertinençes, llistes, menus...). CI Desenvolupar la lectoescriptura a través de textos diversos (lletra lligada 1r imprempta 2n). Treballar diferents tipologies textuals: carta, conte, refranys, rodolins, dites, endevinalles, instruccions, poemes... Introduir les normes ortogràfiques. Millorar el nivell lector de cada nen/a a través de reforços individuals de lectura. CM Consolidar l ortografia de base. Comprendre les lectures que encapçalen cada unitat. Comprendre i escriure textos de tipologia diversa: narració, diàleg, poesia, instruccions, descripció... CS Perfeccionar la lectura: fluidesa, comprensió, memòria, sintaxi, ortografia i gramàtica. Comprendre totes les lectures que encapçalen cada unitat. Lectura mental i expressiva de textos de tipologies diverses: descripció, narració, poesia, instruccions, diàleg, text explicatiu, text expositiu, còmics, notícies APRENENTATGE DE LA LECTURA: COMPETÈNCIA INFORMACIONAL I DOCUMENTAL 12

13 EI Posar a l abast dels nens/es eines (TIC o llibres) per documentar-se, per descobrir, per saber més dels projectes i/o unitats didàctiques que es treballen. CI Utilitzar les TIC per treballar bé l ortografia i documentar-se. Comprendre els anunciats dels exercicis. CM Utilitzar les TIC per produïr textos i consolidar l ortografia. Utilitzar el diccionari online. Llegir i comprendre els anunciats dels exercicis. Llegir i comprendre els textos explicatius de les diferents unitats didàctiques de totes les àrees. CS Utilitzar les TIC per perfeccionar l ortografia. Utilitzar el correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. Llegir i comprendre els anunciats dels exercicis. Llegir i comprendre els textos explicatius de les diferents unitats didàctiques de totes les àrees. 4.3 APRENENTATGE DE LA LECTURA: EL GUST PER LLEGIR: animació a la lectura des de la BE 13

14 EI Endinsar-se en el món de la lectoescriptura d una manera lúdica, amb activitats al voltant dels contes i de la biblioteca d aula i la biblioteca escolar. CI Mostrar interès pel món literari a partir de les lectures amb veu alta de la responsable de biblioteca durant l hora setmanal de BE. Comprendre textos escrits senzills llegits durant l hora setmanal de BE. Conèixer el funcionament de la BE. CM Participar amb les lectures amb veu alta de l hora de BE aprofundint en el text. Comprendre llibres de literatura infantil llegits al llarg del curs. Conèixer el funcionament de la BE i iniciar-se en l ús de les virtuals. CS Comprendre llibres de literatura infantil que llegeixen al llarg del curs: respondre preguntes referides als textos, fer-ne una valoració global. Conèixer el funcionament (també virtual) de la BE i localitzar llibres de coneixament i imaginació. 4.4 INFRAESTRUCTURES: RECURSOS Biblioteca escolar puntedu, convocatòria Aula d informàtica 5. SEQÜÈNCIA TEMPORAL D APLICACIÓ DEL PLEC 6. ACTIVITATS EDUCACIÓ INFANTIL Centre: (Mont-roig) Responsable: tutors/es EI 14

15 TÍTOL: La Biblioteca d Aula Activitat adreçada a: Educació Infantil El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir escoltant contes i narracions. Escoltar atentament quan s explica un conte. Gaudir dels llibres d imatges Mostrar interès per voler conèixer què ensenyen els llibres. Seure de manera correcta i mantenir aquesta postura durant el temps de mirar contes. Adonar-se de la necessitat de tenir les mans netes abans d agafar un llibre. Mostrar cura a l hora passar els fulls d un conte sense malmetre l. Respectar les normes que s han establert per al bon funcionament de la biblioteca. Tenir interès per comunicar les emocions que provoquen les històries dels contes. Sol licitar informació a l adult d allò que està passant en el conte. Verbalitzar si un relat, un conte, una història ha agradat o no i per què. Esperar el moment oportú per parlar quan es pregunten qüestions sobre el conte. Interessar-se per la interpretació del text escrit d un conte. Identificar els personatges d un conte i què diuen. Seguir el fil del relat d un conte i recordar l ordre en què succeeixen els fets. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Cada classe d Educació Infantil disposa de biblioteca d aula, amb llibres de col leccions diverses però adequats a l edat, resistents, d imatges clares i trama poc complicada. Dins l horari escolar, a l hora d expressió oral, a la rotllana, s aniran presentant els contes de la biblioteca d aula: En veurem la coberta i farem hipòtesis. Explicarem i/o llegirem el conte. Comentarem què ens ha semblat, què ens pot dir, què canviaríem,... Es podrà anar a la biblioteca de classe en petits grups, en estones d activitat lliure o dintre el treball per racons. Periòdicament presentarem/explicarem algun llibre de la Biblioteca Escolar, relacionat amb les celebracions o altres esdeveniments, i romandrà uns dies a l expositor de la biblioteca d aula. Una setmana de cada mes, els alumnes disposaran d una biblioteca mòbil, un carro amb rodes on hi haurà llibres d imaginació i coneixements de la biblioteca escolar i/o de la biblioteca pública a fi d ampliar l oferta lectora. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes davant l activitat. TEMPORITZACIÓ Al llarg del curs, es podrà anar a la biblioteca de classe en petits grups, en estones d activitat lliure o dintre el treball per racons. Dins l horari escolar, a l hora d expressió oral, a la rotllana, s aniran presentant els contes de la biblioteca d aula: 15

16 RECURSOS HUMANS Els tutors/es d Educació Infantil coordinaran aquesta activitat. La responsable de la BE renovarà cada mes els llibres per la biblioteca mòbil. RECURSOS MATERIALS L espai està condicionat per l estructura de l aula però, en general, consisteix en: Una taula amb cadires. Unes capses de fusta amb els contes per facilitar-ne la manipulació. Un rètol amb el nom de biblioteca d aula. Un expositor a la paret per posar els preferits, els que explica la mestra,... Una llista a la paret on s anoten els títols dels contes. A la biblioteca d aula també hi haurà: El llibre dels noms dels nens i nenes de la classe. La revista escolar. El dossier de noticies de l aula. El dossier d excursions, celebracions i festes. Catàlegs, revistes, diaris,... Llibres de coneixements, puntualment, segons els projectes o unitats fets. A la Biblioteca mòbil cada mes recursos variats. RECURSOS EXTERNS La Biblioteca Escolar i la Biblioteca Pública prestaran llibres (x la Biblioteca Mòbil). OBSERVACIONS (Durant l activitat) S ha de despertar un esperit crític en els nens i nenes i saber verbalitzar allò que agrada i allò que no agrada dels contes. És important escoltar però també parlar-ne després. (Després de fer-ne l avaluació) Quan pensem en la biblioteca, en el parvulari, no cal tenir grans espais, ni pensar a buscar situacions que puguin representar muntatges dificultosos; ens cal, això sí, tenir-ho organitzat, endreçat i net. Cal incidir en l hàbit d endreçar allò que s ha utilitzat. Centre: (Mont-roig) Responsable: tutors/es P-3 TÍTOL: Me ls Expliques? Activitat adreçada a: P-3 El gust per llegir 16

17 OBJECTIUS Familiaritzar-se amb l estona i lloc on es fa biblioteca. Escoltar amb interès els contes explicats i/o llegits. Gaudir escoltant contes, narracions i lectures. Mostrar les emocions que provoquen els contes i narracions. Seguir el fil del relat dels contes. Participar activament en els diàlegs i dramatitzacions de contes i relats. Esperar el moment oportú per parlar quan es pregunten qüestions sobre el conte. Recordar els personatges, cantarelles, dites, frases fetes, exclamacions, dels contes. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT El context per narrar els contes serà a la rotllana, davant el/la narrador/a, al costat de la biblioteca d aula, fent el silenci abans de començar, sense alçar la veu i articulant bé. En funció del tipus de conte explicat, es pot crear un ambient d expectativa i un context diferent entre els infants, situant-los de tant en quan a la biblioteca escolar. La finalitat d explicar contes és agradar, encara que ens serveixi també per ajudar a assimilar les veritats, a reforçar els valors morals, les normes, el llenguatge oral, escrit,... A l aula disposarem d una capsa decorada pels contes per explicar i una altra amb rètols dels títols dels contes, per començar a introduir la lectoescriptura (fixar-se que la C de caputxeta és la de Cristina, que la P de Patufet és la de Pau,...) Conscients de la importància de la lectura per aconseguir un bon desenvolupament afectiu i cognitiu dels infants, i per fer futurs lectors competents, apostem per involucrar les famílies fent un dossier titulat lectures compartides on per Sant Jordi els nens triïn els contes que més els han agradat i se ls emportin a casa (fotocopiats) per tal que els pares, germans, oncles,... els llegeixin. Explicar o llegir en veu alta als fills, estimula el plaer d escoltar, d imaginar i crear, fomenta el gust per aprendre i la competència lingüística. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes durant l activitat. TEMPORITZACIÓ Durant tot el curs, dues sessions setmanals de trenta minuts, aproximadament. RECURSOS HUMANS Tutors/es P-3. RECURSOS MATERIALS 17

18 El material per l hora del conte serà distint del de la biblioteca d aula, on els contes són de material resistent, d imatges clares i trames senzilles, a l aula es disposarà d una capsa amb contes per explicar, contes clàssics, que després d explicats romandran a la cartellera del costat de la biblioteca d aula uns dies i els infants els podran fullejar. Dossier fotocopiat titulat lectures compartides/me ls Expliques?. Biblioteca d aula. Biblioteca Escolar. Contes clàssics. Capsa decorada pels contes. Rètols amb els títols dels contes. Capsa decorada pels rètols. Cartellera - expositor. RECURSOS EXTERNS Ells pares, germans, oncles,... a casa podran llegir les lectures compartides als nens/es. OBSERVACIONS (Durant l activitat) El narrador farà ús dels gestos de mans i ulls, tons de veu, espontaneïtat,..., per enriquir els contes. Cal presentar el rètol amb el títol del conte, comparant les lletres amb les que tenen els infants en el seu nom. Fixant-se en les observacions que fan els infants. (Després de fer-ne l avaluació) A través dels contes es canalitzen dubtes, emocions, sentiments, angoixes, pors,..., entre els infants, que encara no tenen prou clar els límits entre fantasia i realitat. Anirem incidint en la diferenciació entre fantasia i realitat a través de les diferents històries. Centre: (Mont-roig) Responsable: tutors/es P-4 18

19 TÍTOL: Taller de contes Activitat adreçada a: P-4 El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir escoltant contes i narracions. Manipular els contes i observar-ne les qualitats perceptibles. Observar i identificar diferents versions de cada conte. Comprendre els contes escoltats i expressar les sensacions produïdes pels mateixos. Seguir el fil del relat en contes i narracions: identificar el protagonista, recordar l ordre en que se succeeixen els fets, trobar relacions de causa - efecte.. Utilitzar diferents formes d expressió gràfica i el diàleg com a mitjà de comunicació. Expressar-se de forma ordenada en els diàlegs, articulant correctament els sons i amb una entonació adequada. Retenir diverses informacions de cada conte: el nom, els personatges, les cantarelles i frases fetes, relacionant el llenguatge oral amb l escrit. Utilitzar amb propietat el vocabulari treballat a cada conte. Distingir progressivament la realitat i la fantasia del món imaginari relatat en els contes. Aplicar correctament tècniques plàstiques bàsiques en les activitats que ho requereixin. Interessar-se per la interpretació del llenguatge escrit. Esforçar-se perquè la pròpia producció gràfica sigui entenedora per qui l ha de rebre DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Aquesta activitat es realitzarà sempre el mateix dia de la setmana i marcarà l activitat específica d aquesta jornada dintre el calendari de rutines: 1. Narració del conte. El mestre/a explica el conte a la zona de la rotllana a tots els infants. Els infants, abans, faran hipòtesis sobre el relat, i després escoltaran amb atenció. Un cop acabat, iniciarem un diàleg sobre els personatges, les situacions, els fets, el desenllaç. Seguidament afegirem el títol del conte a la llista de contes contats del costat de la biblioteca d aula i ens fixarem en els rètols del títol i noms de personatges. També es posarà la imatge amb el títol a la cartellera de contes contats (penjada a la paret). 2. Treball del conte Els infants s asseuran a les taules i iniciaran un treball individual sobre el conte: encerclaran les lletres del títol que també porten al seu nom, confegiran el títol i el nom dels personatges, encerclaran paraules clau d un text breu, Jocs pel Racó de Llengua: Cada conte té un joc que es presentarà en conjunt a tots els infants, explicant com s hi juga (dòminos, aparellar paraules-dibuix, confegir paraules, comptar, memoris,...) El racó de llengua s anirà omplint d aquests jocs sobre els contes contats. 4. Audició: Els nens per la tarda escoltaran els contes per altres narradors (CD, DVD) a la Biblioteca. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes durant l activitat. 19

20 Registre al full d observació de cada infant i a les graelles d observació dels racons. TEMPORITZACIÓ Tot el curs, un conte cada setmana, que es començarà a treballar cap a l octubre, aproximadament. RECURSOS HUMANS Tutors/es P-4. RECURSOS MATERIALS Els contes es triaran de la biblioteca d aula, on hi ha una capsa amb tots els contes que formaran part d aquesta activitat, contes que ens permetran parlar de les pors dels infants, del dolor, de l alegria, de les pèrdues,..., contes que portaran algun element sorpresiu, ja sigui pel tipus de tema, pel tipus d estructura, pels personatges,... Contes en una capsa decorada. Rètols amb els títols dels contes i dels protagonistes per manipular (en una capsa). Biblioteca d aula. Biblioteca escolar. Cartellera-expositor. Llista dels contes explicats. Imatges en color de cada conte i dels rètols dels títols per penjar a la cartellera. Lletres per confegir. Làmines fotocopiades pel treball individual. Un joc per cada conte (dòmino, memori, aparellar, comptar,...) RECURSOS EXTERNS Cds, DVDs de la Biblioteca pública i/o Escolar sobre cada conte. OBSERVACIONS (Durant l activitat) Cal potenciar l expressió oral i la participació en les converses sobre el conte i en l ús correcte dels jocs. Valorar l ús dels jocs sobre els contes del racó de llengua i l ús dels contes de la Biblioteca d Aula. (Després de fer-ne l avaluació) Els nens i nenes es familiaritzaran amb l ús dels llibres i la biblioteca. Els títols i personatges dels contes ens permetran introduir la lectoescriptura d una manera lúdica. Comprovarem que el racó de la Biblioteca d aula és molt visitat. Centre: (Mont-roig) Responsable: tutors/es P-5 20

21 TÍTOL: La Roda dels Contes Activitat adreçada a: P-5 El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir escoltant contes i narracions. Manipular correctament els contes i observar-ne les qualitats perceptibles. Observar i identificar diferents versions de cada conte. Comprendre els contes explicats i expressar les sensacions produïdes pels mateixos. Expressar-se correctament en la narració d un conte senzill. Utilitzar diferents formes d expressió gràfica i el diàleg com a mitjà de comunicació. Retenir diverses informacions de cada conte. Utilitzar amb propietat el vocabulari treballat en cada conte. Aplicar correctament tècniques plàstiques bàsiques en les activitats que ho requereixin. Ajudar a netejar i ordenar els espais utilitzats. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT 1. Presentació del conte (mestre/a). El/la mestre/a cada divendres a la tarda, a la rotllana, presentarà un conte, l explicarà i es farà la comprensió del mateix. Un cop fet tot això es donarà el conte al nen/a que li toqui preparar-lo a casa per tal d explicar-lo el divendres següent. 2. Iguals però diferents. Durant la setmana s intentarà buscar un moment per asseure els infants al costat de la biblioteca d aula i que pugin veure que del mateix conte en podem trobar diferents versions (diferents títols, diferents finals, etc.). Els nens/es hi podran dir la seva, com per exemple quina versió els agrada més i per què. 3. Explicació del conte a la biblioteca escolar (alumne/a). El proper divendres el nen/a explicarà davant de tots els companys/es el conte que li haurà tocat preparar, amb l ajuda dels seus familiars (pare, mare, germans grans, etc.). Haurà de dir el títol i explicar-lo de la manera més clara possible, utilitzant els suports que vulgui (titelles, disfressa, làmines, objectes diversos, petits teatres, etc.). Un cop explicat el conte, els espectadors, podran fer-li preguntes relacionades amb el mateix. 4. Treball individual a l aula. a. Escrivim el títol del conte i el nom del narrador. Cada alumne/a, en un full de treball preparat prèviament pel seu mestre/a, escriurà el títol del conte explicat a la biblioteca pel seu company/a i el nom i cognoms del mateix. b. Què podem escriure sobre el conte? En el mateix full de treball escriurem alguna cosa sobre el conte. Entre tots pensarem què hi podem escriure (el nom dels personatges principals del conte, alguna frase que resumeixi allò més important que ha passat a la història, etc.) i, allò que decideixi la majoria, serà el que passarem al paper. c. Donem la nostra opinió! Donarem l opció de que cada alumne/a, darrere del full de treball esmentat anteriorment, escrigui allò que vulgui sobre el conte (si li ha agradat o no, què és el que més l hi ha agradat, etc.), és a dir, que doni la seva pròpia opinió 21

22 5. Audició del conte (CD). 6. Els contes i els seus narradors. En algun lloc de la classe, a prop de la biblioteca d aula, hi posarem dos rètols: en un hi posarà CONTES i a l altre NARRADORS. Cada nen/a, un cop hagi explicat el seu conte, escriurà en uns cartrons el seu nom i cognoms i el títol del conte que hi hagi tocat explicar. Una vegada fet això, anirà al racó dels contes i enganxarà el seu nom i el títol del conte a la llista. AVALUACIÓ Observació directa i sistemàtica del treball dels infants per part del mestre/a. Les observacions quedaran plasmades en un anecdotari, un full de registre o bé en una graella d observació. TEMPORITZACIÓ Durant tot el curs escolar, tantes setmanes com alumnes hi hagi a l aula (un conte per cada alumne/a). RECURSOS HUMANS Nens i nenes P-5 RECURSOS MATERIALS Contes. Carpeta amb instruccions d ús per posar-hi el conte i endur-se l a casa. Cartellera pels contes. Cartellera pels narradors. Llista per posar el nom dels narradors i títol dels contes. CDs dels contes. Biblioteca Escolar. Biblioteca d Aula. RECURSOS EXTERNS El divendres de cada setmana un nen/a s emportarà un conte a casa per tal de prepararlo amb ajuda dels familiars i així poder-lo explicar davant els altres companys/es el divendres següent. Durant l explicació, els alumnes, podran utilitzar diferents tipus de suports preparats per les famílies (titelles, disfresses, objectes, làmines, petits teatres...) OBSERVACIONS (Durant l activitat) Els nens s han d esforçar en explicar un conte ( coberta, títol, dibuixos,...) i parlar sense obstacles visuals, amb un to de veu adequat,... (Després de fer-ne l avaluació) En alguna ocasió es podrà també utilitzar l autoavaluació mitjançant els smiles o similar, o bé la coavaluació. 22

23 Centre: CEIP Mare de Déu de la Roca (Mont-roig) Responsable: Tutors/es EI 23

24 TÍTOL: El llibre belluguet Activitat adreçada a: Educació Infantil Formació d usuari OBJECTIUS Explicar descobertes fetes en els llibres als companys. Opinar sobre els llibres. Interessar-se pels llibres. Valorar el Servei de préstec. Col laborar en la conservació dels contes. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Aquesta activitat suposarà l inici del préstec domiciliari. Començarem a fomentar l hàbit de mirar i llegir llibres a casa. En una carpeta amb el rètol de llibre belluguet, un conte il lustrat visitarà la casa de cada nen i nena durant dos dies. A dintre també hi haurà un full plastificat amb les instruccions d ús. Quan el nen o nena retorni el llibre, si ho desitja, podrà explicar-ne quelcom als companys (si li ha agradat, qui li va llegir, on, quan,...). AVALUACIÓ Valorar el bon estat dels materials retornats i l opinió expressada davant els companys. TEMPORITZACIÓ Dos dies cada nen/a, tres o quatre cops al llarg del curs. RECURSOS HUMANS Responsable de la BE. Tutors/es EI. Famílies i nens i nenes d Educació Infantil. RECURSOS MATERIALS Contes il lustrats. Foli plastificat amb instruccions d ús. Carpeta amb el rètol LLIBRE BELLUGUET. RECURSOS EXTERNS Famílies i alumnes d Educació Infantil. OBSERVACIONS La finalitat d aquesta activitat és involucrar a les famílies en la importància de llegir plegats. Centre: (Mont-roig) Responsable: Tutors/es EI 24

25 TÍTOL: Fem Projectes Activitat adreçada a: Educació Infantil Aprendre a través de la lectura OBJECTIUS Reconèixer informació rellevant a partir de les lectures del tutor/a. Cercar materials diversos, amb l ajut de les famílies, per documentar un projecte. Valorar el text escrit com a font informativa. Mostrar curiositat en els textos escrits per aprendre coses al voltant d un tema. Compartir les descobertes i aprenentatges amb els companys. Utilitzar els llibres i altres suports per documentar-se. Col laborar en fer exposicions temàtiques a l aula. Reconèixer les obres de referència més utilitzades: enciclopèdia, diccionari, llibres de coneixements, llibres d imaginació, atles,... Participar en l elaboració de mapes conceptuals. Crear textos escrits (fase alfabètica, sil làbica, pre-sil làbica...) relacionats amb el projecte triat. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT - Els alumnes d Educació infantil, per classes, el mes d Abril, visiten la Biblioteca Escolar per remenar llibres de coneixements, els fullegen a la catifa, en parlen entre ells, comenten amb la tutora i l encarregada de la Biblioteca coses... - Posteriorment, a l aula, decideixen, per consens, amb les votacions pertinents, què els interessaria estudiar/aprendre, i es tria un tema. - Els nens/es pensen i elaboren una llista de preguntes que voldrien conèixer sobre el tema en qüestió. - S escriu una nota a les famílies informant del projecte triat per cada classe i les preguntes sorgides al respecte. Els nens, amb l ajut de casa, portaran documentació a l escola (internet, llibres, fotocòpies d enciclopèdies, documents de la biblioteca pública,...). De vegades interessarà que cada nen respongui una pregunta només. - A cada aula, al voltant de la rotllana es prepararan dues taules, en una hi posarem els objectes relacionats amb el tema que portin els infants, a l altra la documentació escrita (llibres, fotocòpies,...). Es tracta de fer una petita exposició. - A la paret, entre les dues taules, davant la rotllana, es posarà el paper d embalatge blanc per anar construint el mapa conceptual del projecte, amb totes les respostes a les preguntes que els nens i nenes volien conèixer. - Es visitarà de nou la Biblioteca Escolar per completar la informació sobre el projecte i cada classe s endurà els documents que precisi a l aula. - Durant el mes de maig i juny, aproximadament, es treballarà el projecte triat. El mestre/a llegirà en veu alta els documents i s aturarà quan es senti la resposta a alguna de les qüestions plantejades inicialment, a partir d aquí s anirà omplint el mapa conceptual de la paret i es començarà a treballar individualment en fitxes preparades pel tutor/a. - Cada nen i nena s endurà el dossier de fulls amb el seu treball individual. AVALUACIÓ Avaluarem la participació en les converses i aportacions fetes sobre el tema. Avaluarem l interès per compartir amb els altres els aprenentatges Avaluarem les explicacions individuals que es facin del mapa conceptual. 25

26 Avaluarem la presentació dels treballs individuals. TEMPORITZACIÓ Tercer trimestre. RECURSOS HUMANS Tutors/es d Educació Infantil. Nens i nenes d Educació Infantil. RECURSOS MATERIALS Documents aportats des de casa. Documents de la Biblioteca Escolar. RECURSOS EXTERNS Documents de la Biblioteca Pública. Famílies dels nens i nenes d Educació Infantil. OBSERVACIONS (Durant l activitat) Valorar l Interès per aprendre. (Després de fer-ne l avaluació) Avaluar l avaluació feta pels alumnes al final del projecte. Centre: (Mont-roig) Responsable: Tutors/es EI 26

27 TÍTOL: El protagonista de la setmana Activitat adreçada a: Educació Infantil Aprendre a través de la lectura OBJECTIUS Relacionar el llenguatge oral amb l escrit a partir del nom del protagonista, del nom del conte preferit i del llibre del protagonista. Expressar les vivències i anècdotes viscudes. Expressar els propis sentiments i emocions. Expressar les característiques dels objectes del racó del protagonista. Conèixer les dades i característiques personals (P-3). Conèixer els membres de la família i les parts de la casa (P-4). Conèixer el nom dels oficis dels pares (P-5). Mostrar una actitud activa i responsable en les activitats proposades. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Aquesta activitat del Protagonista de la setmana consisteix a dedicar una setmana del curs a cada infant de l aula. Al llarg de la setmana serà el personatge principal de la classe:. Seurà al mig de la rotllana, al costat del tutor/a.. Durà una medalla de protagonista amb el seu nom i foto.. S ocuparà de les rutines diàries, posar el temps, passar llista, ser el primer de la fila,.... Portarà objectes i fotos pel racó del protagonista i els comentarà.. Portarà un llibre del protagonista (dossier fotocopiable omplert a casa) i el llegirà.. Portarà el seu conte preferit i l explicarà. 1. La carpeta del Protagonista de la Setmana Cada divendres un infant s endurà a casa la carpeta amb: - la medalla de protagonista. - el llibre del protagonista per completar. - les instruccions per la família sobre el funcionament de l activitat (omplir el llibre durant el cap de setmana, triar objectes, fotos, pòsters per portar dilluns a l aula,...) 2. El racó del Protagonista El dilluns al matí, el nen/a, amb la medalla posada i la cadira al centre de la rotllana, començarà a ensenyar als companys què ha portat i s anirà omplint el racó del protagonista (una taula i una cartellera prop de la zona d expressió oral) El protagonista: Confegirà el nom amb lletres imantades. Explicarà els objectes, fotos, pòsters,... portats. Establirem una conversa col lectiva sobre el protagonista. 27

28 3. El llibre del Protagonista El dimarts, el protagonista explicarà el dossier/llibre de protagonista que ha fet a casa amb ajuda dels familiars. El tema del dossier serà: P-3 La Història personal (foto, nom i cognoms, trets físics, de caràcter, evolució...) P-4 La família i la casa (foto de la família, l habitació, la casa, el carrer, les mascotes,...) P-5 Els oficis dels pares 4. El conte preferit Dimecres, el protagonista explicarà, amb l ajut de la mestra, el seu conte preferit, aquell que té a casa, el que més li agrada que li llegeixin els pares,... Articulant bé, amb el vocabulari escaient, fent primer el silenci, conferirà el títol del conte i l explicarà als companys. Després s establirà un diàleg sobre el mateix. 5. Un regal pel protagonista: L àlbum fet pels companys/es. A la classe de P-3 els nens/es estamparan les mans amb pintura de dits per fer l àlbum de regal pel protagonista. A la classe de P-4 els nens/es dibuixaran el seu company per fer un recull per regalar-li. A l aula de P-5 escriurem sobre el conte explicat, els oficis dels pares, la visita, La visita dels pares. Dijous, o qualsevol estona que els pares sol licitin, els pares podran visitar l aula i explicar als companys coses del seu fill/a. 7. El llibre dels protagonistes. Cada classe anirà el.laborant un recull de cada protagonista, amb una foto d ell i del seu racó o la visita dels pares, les fotos es poden exposar a la cartellera i quan s acabi aquesta activitat, durant el tercer trimestre, per torns, cada infant s endurà el llibre un dia a casa per llegir amb la família. AVALUACIÓ Observació sistemàtica dels nens i nenes durant l activitat. TEMPORITZACIÓ Setmanal. Una setmana per cada nen/a de l aula. RECURSOS HUMANS Nens/es d Educació Infantil. Tutores d Educació Infantil. RECURSOS MATERIALS Objectes pel racó del protagonista.p-3: robeta, xumet, primeres sabatetes,... Objectes pel racó del protagonista.p-4: jocs, mascotes,... Objectes pel racó del protagonista.p-5: relacionats amb els oficis 28

29 Llibre del protagonista. P-3: història personal. Llibre del protagonista. P-4: la família i la casa. Llibre del protagonista. P-5: els oficis dels pares. Un conte de casa, cadascú el seu preferit. Medalla de protagonista amb el nom i foto de cadascú. Carpeta amb instruccions pel protagonista. RECURSOS EXTERNS Famílies dels alumnes d Educació Infantil. OBSERVACIONS La finalitat d aquesta activitat és involucrar a les famílies en la importància de llegir. També afavorir l autoestima personal. L activitat varia en quan a contingut, segons els nivells. Centre: (Mont-roig) Responsable: Montse Salsench TÍTOL: Visitem la Biblioteca Escolar Activitat adreçada a: Educació Infantil i Cicle Inicial. Formació d usuaris 29

30 OBJECTIUS Gaudir escoltant contes. Interessar-se per les activitats que tenen els llibres com a protagonistes. Valorar la biblioteca escolar com un espai interessant. Reconèixer la feina de bibliotecari com a ofici relacionat amb els llibres. Conèixer la llegenda de Sant Jordi. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT A començament de curs farem una visita a la Biblioteca Escolar. Abans rebrem una invitació per cada aula, on ens conviden i ens anuncien el dia i hora. La bibliotecària presentarà als nens i nenes la biblioteca, els explicarà les zones : - zona d escoltar, a la catifa, asseguts als pufs (zona de color verd) - zona de llegir i consultar, a les taules i cadires (zona de color rosa) - zona d ordinadors, multimèdia ( color taronja) També els mostrarà el lloc on hi ha els llibres: - I1, imaginació 1, llibres de gomet blau, llibres per primers lectors. - I2, imaginació 2, llibres de gomet vermell, llibres per lectors experts. - I3, imaginació 3, llibres de gomet verd, llibres per lectors avançats. - Consulta, llibres gruixuts, diccionaris i enciclopèdies. - Coneixements, llibres amb números (CDU), sense gomet. - Llibres del mes, àlbums il lustrats en un prestatge a part, per llegir a l hora de biblioteca. - Novetats, expositor de les darreres adquisicions, amb fulls de guia de novetats. Es llegirà o explicarà un conte a la zona d escoltar. Per Sant Jordi la visita a la biblioteca consistirà en l audició i representació de la llegenda de Sant Jordi. Per fi de curs, a la zona multimèdia, veurem una pel lícula. AVALUACIÓ No s avalua, és una activitat de presa de contacte. TEMPORITZACIO Una sessió per trimestre d una hora aproximadament. RECURSOS HUMANS Responsable de la BE. Tutors/es d Educació Infantil i Cicle Inicial. RECURSOS MATERIALS Biblioteca escolar Contes il lustrats. Titelles de la llegenda de Sant Jordi. DVDs. RECURSOS EXTERNS Cap 30

31 OBSERVACIONS L objectiu de la proposta es crear expectatives entorn a la biblioteca i les activitats que s hi fan. 6. ACTIVITATS PRIMÀRIA Centre: (Mont-roig) TÍTOL: El Carter Joliu o unes cartes especials Activitat adreçada a: 1r. Cicle Inicial Responsable: Montse Salsench El gust per llegir 31

32 OBJECTIUS - Respectar el torn de paraules, les idees i les intervencions dels altres. - Esforçar-se per parlar amb precisió i correcció. - Trobar gust a escoltar i ser escoltat. - Practicar la lectura mitjançant l ús de la biblioteca. - Descobrir les possibilitats comunicatives de la llengua escrita a través de la lectura de contes. - Recrear-se en la lectura com a font de plaer. - Aprendre a estimar els llibres. - Saber comportar-se adequadament en una biblioteca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Farem una proposta setmanal de lectura col lectiva i col loqui, a la biblioteca de l escola, d una mitja hora aproximadament, on tots i totes escoltarem les històries d un carter que reparteix cartes, però els destinataris són personatges dels contes populars. L activitat consistirà en: 1. Lectura col lectiva del conte El Carter Joliu per part de la responsable de la biblioteca. A la zona de la catifa de la biblioteca de l escola,tots els nens i nenes es situaran davant la narradora en rotllana. S activaran els coneixements previs formulant hipòtesis sobre el contingut, interpretant les il lustracions, i parlant dels coneixements i experiències de cadascú. Durant la lectura es deixarà el text en suspens i s aclariran els mots amb certes dificultats. 2. Cada setmana es llegirà part del conte, primer quan el carter duu una missiva: Les cartes van adreçades a personatges dels contes populars (els tres ossos, la Bruixa Dolenta, l ogre Gros, la Ventafocs, la Rínxols d Or, el llop, etc.) El carter arriba a les seves cases (el bosc, la caseta de torró, la cassassa gegant dalt de la carbassera, el palau reial ). Per entregar un sobre ( on ens hem de fixar en el remitent i l adreça). Amb un contingut diferent per cada situació ( carta de disculpa, propaganda d un centre comercial, postal, conte, carta oficial,...). El text, les il lustracions i el vocabulari seran font del diàleg posterior. 3. En una altra sessió es llegirà el conte clàssic sobre el personatge al qual el carter duu la missiva (la Rínxols d Or, la caseta de xocolata, les faveres màgiques, la Ventafocs, la caputxeta,...). Puntualment podem dedicar dues sessions o més a la lectura del conte, ja que les varietats del mateix ens en donaran peu (els pèsols màgics, les mongetes màgiques, etc.). També podem llegir altres contes on surtin bruixes, princeses, ogres, ossos, llops,... Posteriorment s establirà un col loqui a partir dels personatges, situacions, accions, què modificaríem, la moralitat, el final,...etc. 4. El següent pas serà llegir la carta que hi ha dins el sobre ( encapçalament, data, text, signatura, postdata). El contingut d aquestes cartes ens permetrà treballar diferents tipologies textuals. I les possibilitats que tenim davant són infinites. 5. Finalment, el carter és convidat pels protagonistes a la casa de cadascú, pren té, xampany, refrescos, berenar. És interessant l apartat de l il.lustració de les diferents estances. Podem dedicar una sessió durant el curs a prendre el té tal com fa el carter. Crearem assemblees per pensar en veu alta, analitzar problemes i buscar solucions (ser dolent, creure sempre, desconfiar,...) a través dels diàlegs on el mestre farà només de guia i provocarà reaccions apassionades. El ritme i la profunditat de les converses 32

33 s improvisaran en funció dels interessos dels nens/es. 6. I de nou es repeteix la roda, el carter començarà a repartir la propera carta... AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes davant l activitat. Valorarem les intervencions que facin, l atenció, el seguiment del diàleg filosòfic. TEMPORITZACIÓ Tot el curs. Primers 30 minuts de l hora setmanal a la biblioteca escolar. RECURSOS HUMANS La responsable de la BE. RECURSOS MATERIALS Janet i Allan Ahlberg El CARTER JOLIU O UNES CARTES ESPECIALS d Edicions Destino. Janet i Allan Ahlberg EL CARTER JOLIU DE BUTXACA d Edicions Destino. Irene De Puig CONTES PER PENSAR d Edicions Destino. Diferents versions dels contes populars clàssics de la Biblioteca Escolar. Programació de l hora de Biblioteca pels nens de 1r. al voltant del carter Joliu, totes les sessions i les assemblees per pensar en veu alta. Cartell de Normes del diàleg ( aixecar el braç per parlar, escoltar quan parla un altre,...) RECURSOS EXTERNS cap 33

34 OBSERVACIONS (Durant l activitat) El conte és una eina màgica que interessa a tots els nens/es i es pot utilitzar de moltes maneres: per despertar la creativitat, per treballar els valors, per ampliar vocabulari, per generar emocions,... Cal respectar les normes del diàleg consensuades a l inici de curs i plasmades en un cartell gran exposat a la biblioteca. La dinàmica i els interessos del grup marcaran l evolució d aquesta activitat. (Després de fer-ne l avaluació) A través d aquests contes podrem realitzar: -- Un recorregut per la literatura infantil lligant uns personatges de contes a través del carter i llegint els contes clàssics que vagin apareixent. -- Anirem més enllà de la literatura a través d aquests relats creant assemblees per pensar en veu alta. -- Llegirem i treballarem diverses tipologies textuals partint dels missatges escrits que reben els destinataris de les cartes : la carta, la postal, el cartell, anuncis, contes, invitacions,... La dinàmica i els interessos del grup marcaran l evolució d aquesta activitat. Centre: (Mont-roig) Responsable: Montse Salsench 34

35 TÍTOL: L hora del conte Activitat adreçada a: 2n. Cicle Inicial El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir escoltant contes i narracions. Escoltar amb interès contes i lectures. Interessar-se pel món literari. Expressar les pròpies opinions sobre les lectures escoltades. Respectar el torn de paraules, les idees i intervencions dels altres. Descobrir les possibilitats de comunicació que ens ofereix el llenguatge escrit. Distingir entre la lectura com a font d informació i la lectura d imaginació. Conèixer les parts d un llibre: coberta, portada, contraportada, llom, títol, autor, il lustrador. Comportar-se adequadament en una biblioteca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Lectura en veu alta d un àlbum il lustrat per part de l encarregada de la biblioteca, cada setmana, durant la primera part de l hora de biblioteca. A la zona de la catifa, la zona d escoltar, en rotllana davant de la narradora. 1. Farem hipòtesis sobre el contingut: En primer lloc, el lector o la lectora relaciona el text amb els coneixements previs que en té. És necessari, doncs, proposar una primera exploració que permeti que, a partir d uns indicis externs, l alumne/a pugui activar el record d informacions de què ja disposa (el seu coneixement del món i de la llengua), que li serviran de base en el procés d interpretació del conjunt del text. A partir de la coberta ens fixarem en el títol, subtítols, il lustracions, autor/a, què ens dirà el contingut, de què tractarà la lectura, Durant la lectura: El pas següent en el procés lector és la verificació de les hipòtesis formulades, a mesura que es va produint la lectura. La situació de lectura col lectiva (llegir en veu alta el mestre) facilitarà la interpretació del text i oferirà un model lector que farà més amena i motivada la comprensió de la lectura. 3. Després de la lectura: Establirem un col loqui per expressar les pròpies opinions, si ens ha agradat, què ens vol dir, la moralitat que se n pot extreure, el final, què canviaríem,... No es pot oblidar les possibilitats imaginatives i creatives que la mateixa lectura proporciona. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes davant l activitat. Valorarem les intervencions que facin, els sentiments que els provoquin les lectures i poder-los compartir. 35

36 TEMPORITZACIÓ Tot el curs. Primers 30 minuts de l hora setmanal a la biblioteca escolar. RECURSOS HUMANS Responsable de BE. RECURSOS MATERIALS Àlbums il lustrats del prestatge de lectures del mes pel CI de la BE. Biblioteca Escolar. RECURSOS EXTERNS cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Amb la lectura es van interioritzant aspectes formals de l estructura de la llengua: l ortografia, la morfosintaxi, el lèxic,... Valorarem les intervencions però incidirem també en l ús del llenguatge. (Després de fer-ne l avaluació) Llegir ha d esdevenir un aprenentatge bàsic per viure en una societat carregada de text escrit, però, i sobretot, una activitat fonamental per introduir-se en el món de la fantasia i la imaginació que ofereix la literatura. Valorarem el plaer, el gaudi que es demostri amb aquesta activitat, i això ens servirà per replantejar-nos o no continuar pel mateix camí. Centre: (Mont-roig) Responsable: Montse Salsench 36

37 TÍTOL: Vols venir a llegir? Activitat adreçada a: Cicle Inicial El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir llegint contes i narracions. Interessar-se pel món literari. Aprendre a estimar els llibres. Llegir mentalment textos i contes breus de tipologia diversa. Practicar la lectura mitjançant l ús de la Biblioteca Escolar. Comportar-se adequadament en una biblioteca. Mostrar cura en la manipulació i ús dels llibres. Manifestar l opinió pròpia sobre els llibres llegits. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT La segona meitat de l hora de biblioteca setmanal, després d haver escoltat la lectura feta per la bibliotecària, els nens i nenes de Cicle inicial: Triaran un conte cadascú a la zona de I 1 (Imaginació 1, primers lectors, llibres de gomet blau, prestatges amb llibres de lletra lligada i/o PAL, zona davant la catifa a la Biblioteca). S asseuran a les taules i cadires, a la zona de lectura de la Biblioteca, llegiran el conte que han escollit. Copiaran el títol a la llibreta de lectures, una llibreta mida quartilla de tapes dures i fulls sense ratlles que recollirà totes les lectures al llarg del CI. Sota el títol es farà un dibuix i darrera opinaran quelcom sobre el conte. AVALUACIÓ L avaluació consistirà, bàsicament en la comprensió del text que fan els alumnes. Periòdicament, un cop per trimestre, es programaran activitats que permetin comprovar els avenços lectors dels nens i nenes. Les activitats avaluatives seran de l estil: Dibuixar el sentit d una frase. Ordenar frases d un fragment de text. Ordenar dibuixos que representin seqüències d un text. Completar frases on faltin paraules. Respondre preguntes. Aparellar paraules que tinguin alguna relació entre elles. Comprovar la rapidesa lectora : quantitat de paraules llegides en un temps determinat. TEMPORITZACIÓ Tot el curs. Darrers 30 minuts de l hora setmanal a la biblioteca escolar. RECURSOS HUMANS Responsable de BE. 37

38 RECURSOS MATERIALS Llibres de gomet blau de la BE. Biblioteca Escolar. llibreta de lectures. Estrelles de lector. Estoig (de l aula ordinària). RECURSOS EXTERNS cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Aquesta activitat no es començarà i s acabarà necessàriament en trenta minuts, es podrà reprendre en una propera sessió. Cada cop que s acabi un conte, és important preguntar, breument, a cada nen i nena si els ha agradat, de què tractava,... (Després de fer-ne l avaluació) Aconseguir estrelles de lector estimularà les ganes de llegir (veure n programació estrella de lector i llibreta de lectures ). Centre: CEIP Mare de Déu de la Roca (Mont-roig) Responsable: Montse Salsench 38

39 TÍTOL: llibreta de lectures Activitat adreçada a: Cicle Inicial El gust per llegir OBJECTIUS Triar llibres i contes en funció dels interessos personals. Llegir mentalment textos i contes breus de tipologia diversa. Manifestar l opinió pròpia sobre els llibres llegits. Comportar-se adequadament en una biblioteca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Cada alumne disposarà d una llibreta mida cartilla de fulls blancs, de tapes dures, on escriurà el títol dels contes que llegeix durant la segona part de l hora de Biblioteca. Després de cada títol en farà un dibuix representatiu de la història. Darrera el full, pot expressar la seva opinió per escrit, allò que més li ha cridat l atenció, els personatges, la comparació amb experiències viscudes,... Quan acabi, s anotarà la data i s escollirà un altre llibre. Cada 12 lectures s aconseguirà una estrella de lector (gomet) que s enganxarà a la tapa. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de la presentació dels treballs (títol, dibuix, opinió). TEMPORITZACIÓ Tot el curs. Darrers 30 minuts de l hora setmanal a la biblioteca escolar. RECURSOS HUMANS Responsable de BE. RECURSOS MATERIALS Llibres de gomet blau de la BE. Llibreta de tapes dures per cada alumne. Gomets d estrelles. Estoig de cada alumne (de l aula ordinària). Biblioteca Escolar. RECURSOS EXTERNS cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Respectar les Normes de la Biblioteca. (Després de fer-ne l avaluació) Aconseguir estrelles de lector estimularà les ganes de llegir. Centre: (Mont-roig) Responsable: Montse Salsench 39

40 TÍTOL: les maletes viatgeres Activitat adreçada a: Cicle Inicial Formació d usuaris OBJECTIUS Interessar-se pel món literari i la lectura. Valorar el servei de préstec. Col laborar en la correcta conservació dels materials de la Biblioteca. Implicar les famílies en la lectura per plaer. Practicar la lectura mitjançant l ús de la Biblioteca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Aquesta activitat consisteix en endur-se materials de la Biblioteca Escolar en préstec durant una setmana, i dedicar una estona de l hora de biblioteca setmanal a comentar què els ha semblat, llegir l opinió escrita a la llibreta, explicar quelcom sobre algun conte, dir les persones que han llegit a casa,..., i donar la maleta a un altre nen/a. Préstec de llibres en una maleta : D imaginació i coneixements. De revistes de temàtica variada. Un llibre en castellà i un en anglès. Una llibreta de tapa dura per escriure quelcom sobre l activitat. Instruccions d ús plastificades: Acabeu de rebre una maleta molt especial, amb llibres i revistes per llegir, tranquil lament, amb els vostres fills/es. Tot el que hi ha en aquesta maleta és per compartir junts, tota la família (procureu dedicar una estona diària, amb la tele apagada, a remenar la maleta). Aquesta petita aventura durarà una setmana. M agradaria que abans de retornar-la, escrivíssiu unes línies en aquest quadern: com us heu sentit?, que us ha semblat la idea?, quins altres materials posaríeu en la propera visita?, AVALUACIÓ Valorar el bon estat dels materials retornats i l opinió expressada davant els companys. TEMPORITZACIÓ Una setmana cada nen/a tres o quatre cops al llarg del curs. RECURSOS HUMANS Responsable de BE. Famílies i nens i nenes de Cicle Inicial. RECURSOS MATERIALS Fons de la Biblioteca Escolar. Llibreta de tapes dures. Maleta (dues per aula). RECURSOS EXTERNS Famílies dels alumnes de CI. 40

41 OBSERVACIONS (Durant l activitat) Cada classe disposarà de dues maletes itinerants per tal de gaudir millor de la lectura a casa. La finalitat d aquesta activitat és implicar a les famílies en l hàbit de la lectura. (Després de fer-ne l avaluació) La mestra llegirà l opinió escrita a la llibreta per part dels familiars i/o el nen/a. A fi de curs es farà un recull dels escrits fets per les famílies. 41

42 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Lectura en suspens... Els àlbums il lustrats Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior El gust per llegir OBJECTIUS. Interessar-se per les manifestacions literàries.. Gaudir escoltant relats.. Gaudir amb els àlbums il lustrats.. Apreciar la lectura com a font de plaer i de coneixement.. Saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar posteriorment de la conversa col lectiva sobre el text llegit.. Comportar-se adequadament durant la lectura. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT El tutor/a llegirà en veu alta cada setmana, durant aproximadament mitja hora. Per ferho disposarà d uns àlbums il lustrats i altres textos exemptes de préstec de la biblioteca escolar. 1r. Serà imprescindible i previ a la lectura oral, que es prepari curosament el text, per a aconseguir ser un/a eficaç mediador/a entre el document escrit i els oients. Abans de llegir es prepararà bé la lectura fent una lectura personal i buscarà el ritme, el to de veu, l èmfasi en allò que vol destacar. 2n. La lectura oral és una lectura per als altres. Només el lector/a tindrà el text i els/les nens/es escoltaran. 3r. Es crearà un ambient de silenci, un escenari especial, a l aula, on l auditori estigui còmode, assegut correctament. 4t. El lector/a estarà assegut/da davant dels nens/es i es col locarà el text a una alçada escaient, de manera que els ulls i la boca no estiguin amagats. Articularà bé, sense excessos, donant el ritme i l accentuació escaients amb el contingut. 5è. El lector/a controlarà els/les oients, observarà si segueixen i anirà aclarint o dialogant amb l auditori, a fi que escoltin millor i participin. Aquesta activitat, lluny de les rutines escolars, comportarà que de vegades es faci necessària també la lectura de les imatges, o anar més o menys de pressa en els aspectes més o menys interessants, o reflexionar minuciosament sobre alguns continguts del text. 6è. Es llegirà uns 15 minuts i es deixarà la lectura en suspens fins la propera sessió. 7è. S establirà un col loqui posterior sobre la lectura, el text, les imatges, l autor, el contingut, les implicacions,... que durarà uns 15 minuts. 42

43 AVALUACIÓ En principi no s avalua. Es pretén fomentar el gaudi, el gust per la lectura, així com l exteriorització de sentiments i emocions que ens provoqui la lectura, compartint-los amb els altres. Valorarem l atenció durant la lectura i la participació en el col loqui. Valorarem la interpretació de les il lustracions i del text per part dels infants. TEMPORITZACIÓ 30 minuts una sessió setmanal dimarts de 9 h a 9 30h. RECURSOS HUMANS Tutor/a i alumnes. RECURSOS MATERIALS àlbums il lustrats de la BE. textos literaris de la BE. RECURSOS EXTERNS cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Respectar les Normes de la classe. Respectar les normes del diàleg. Després de l activitat es pot repartir als infants un recordatòri del llibre escoltat en forma de punt de llibre, targeta de visita... (Després de fer-ne l avaluació) Podem investigar coses de l autor/a o l il lustrador/a. L atenció dels oients pot fer replantejar el tipus de lectures o l enfoc que cal donarlos. 43

44 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Lectures compartides Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior El gust per llegir OBJECTIUS. Mostrar interès davant les manifestacions literàries.. Comportar-se adequadament durant la lectura.. Practicar la lectura individual silenciosa i en veu alta.. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicació.. Llegir mentalment i expressivament en veu alta llibres d imaginació de diferents autors DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT - Els/les alumnes llegiran en silenci primer i després en veu alta un fragment d un capítol d un llibre d imaginació del qual tots en tindran un exemplar. - Cada classe disposarà de 25 exemplars d un llibre d imaginació. - Tots els alumnes llegiran durant uns minuts en silenci i després per torns un fragment cadascú d un capítol del llibre. - Aturarem la lectura sempre que s hagi d aclarir qüestions sobre l argument, esdeveniments, paraules desconegudes, el significat de certes expressions... - Després els infants faran un petit col loqui sobre allò que han llegit (comprensió lectora). - Pintarem una barra d un termòmetre per valorar si ens ha agradat el llibre (verd, groc, vermell) un cop l acabem. - Després els llibres es prestaran a un altre grup classe del mateix nivell. - A fi de curs tots i totes hauran llegit dos o tres llibres. AVALUACIÓ Avaluarem la participació dels infants en les preguntes de comprensió oral durant i després de la lectura de cada capítol. Avaluarem la comprensió de cada llibre llegit amb tasques no massa detallades, demanarem un resum, un esquema, una opinió, un dibuix, el tema de la lectura, la descripció dels personatges... TEMPORITZACIÓ 30 minuts setmanals dilluns de 9 h a 9 30 h. 44

45 RECURSOS HUMANS Tutor/a i alumnes. RECURSOS MATERIALS Es triaran dos o tres lectures per cada curs (25 exemplars de cada): - Lectura realista - Relat de ficció - Conte d aventures - Relat d humor ( Zoomwats, d Anna Fité) - Elaborar unes preguntes de comprensió per fer un cop acabat el llibre. - Termòmetre de valoració amb els colors del semàfor si ens ha agradat molt, una mica o gens. - Dossier de comprensió lectora (si s escau). RECURSOS EXTERNS Cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Cal detectar els alumnes amb dificultats, les deficiències concretes (de memòria, vocabulari, percepció, comprensió,...) i poder organitzar els alumnes en grups més o menys homogenis, per atendre millor els que tenen problemes i proposar-los un ajut específic. (Després de fer-ne l avaluació) Després de les lectures es faran fitxes valoratives de comprensió sobre els llibres. Cada nen/a pintarà d un o altre color una casella d un termòmetre, segons si li ha agradat molt, poc o gens. Això ens servirà per proposar o no el llibre pel proper curs. 45

46 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Llegir per parelles Activitat adreçada a: Cicle Mitjà 4t Competència lectora OBJECTIUS - Conèixer el secret de tenir bona ortografia: VEURE les lletres de les paraules a la pròpia ment, llegir sense tenir les paraules davant. - Practicar per arribar a VEURE les paraules a la ment. - Utilitzar la memòria visual de forma conscient. - Conèixer i valorar la figura del company/parella. - Conservar i tenir cura dels materials. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Per tal de millorar l ortografia i reduir fins a un 80% les errades ortogràfiques dels alumnes de Cicle Mitjà, posarem en pràctica la programació neurolingüística o PNL, a les sessions de català uns 30 minuts setmanals, mètode amb passos i exercicis concrets de Daniel Gabarró: Passos: I. Esperar que es donin les condicions prèvies per iniciar el treball. II. Explicar el secret de l ortografia. III. Realitzar una avaluació inicial objectiva. IV. Explicar el significat de la memòria visual. V. Enfortir la memòria visual del nostre alumnat. VI. Vincular la memòria visual a l ortografia. VII. Dominar el vocabulari bàsic més habitual enfortint l estratègia visual. VIII. Generalització i consolidació de l estratègia. IX. Avaluació final objectiva. Exercicis per fer en parelles: o Bits d imatges en colors. o Bits de paraules cada lletra d un color. o Quatre sobres amb paraules fotocopiades en negreta. o Textos de tipologia diversa per llegir i comentar en parelles. AVALUACIÓ Avaluació prèvia: dictat de les 100 paraules més freqüents (del quadern de l autor) Avaluació prèvia: redacció lliure d unes 400 paraules. Avaluació final amb les mateixes activitats. TEMPORITZACIÓ. Dimecres de 9h a 9 30 h. 46

47 RECURSOS HUMANS Tutor/a Nens i nenes de 4t. RECURSOS MATERIALS Bits de formes i colors diversos per practicar per parelles. Paraules de lletres de colors per practicar per parelles. Paraules del vocabulari més habitual per practicar per parelles EN NEGRETA. Sobres per posar-hi les paraules EN NEGRETA. Cartons plastificats amb instruccions d ús per preguntar a la parella. GABARRÓ, DANIEL. Dominar l ortografia, Ed. BOIRA. Fulls fotocopiables. Textos de tipologia diversa per llegir i comentar en parelles els darrers minuts de l activitat (còmics, programa d un espectacle, horaris de tren, cartell de festes, recepta, instruccions d un joc...) RECURSOS EXTERNS per practicar on line. OBSERVACIONS (Durant l activitat) Cal respectar les Normes de treball. I retornar els materials en bon estat. (Després de fer-ne l avaluació) Per conèixer el tant per cent d errades ortogràfiques inicials i finals, fer la següent operació: Nombre d errades x 100 = % d errades Nombre de paraules escrites 47

48 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Llegir per comprendre Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior Competència lectora OBJECTIUS - Adquirir competència lingüística, saber comunicar-se oralment i per escrit. - Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita per a comunicar-se amb els altres. - Comprendre textos escrits de tipologies diverses. - Produir textos de diferent tipologia. - Reflexionar sobre la llengua i les normes d ús lingüístic. - Mostrar una actitud de respecte, interès i confiança en la pròpia capacitat i la dels altres companys. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT - Cada alumne tindrà un dossier de reculls de lectures adequat a l edat. - Les lectures seran de tipologies diverses (text descriptiu, text narratiu, text instructiu, text informatiu, text poètic, textos col loquials...) - Donarem un temps als infants per tal de llegir en silenci de manera individual un text. - Després ho llegirem en veu alta per torns. - Posteriorment treballarem la comprensió lectora del text amb activitats individuals i/o col lectives diverses: subratllat de paraules clau, bastides per cercar entre tots el significat de paraules difícils, reordenar oracions del text, completar paraules del text, dibuixar allò que visualitzem durant la lectura,... AVALUACIÓ Avaluació inicial i final: A inici i final de curs passarem les proves ACL. Num Editorial Graó. Barcelona La prova ha de correspondre al curs que l alumne cursa. També passarem proves de velocitat lectora de la mateixa editorial. Avaluació formativa: Avaluarem les respostes encertades correctament en una graella o full de seguiment al llarg del curs. TEMPORITZACIÓ. Dijous de 9h a 9 30 h. 48

49 RECURSOS HUMANS Tutor/a Nens i nenes de CM i CS. RECURSOS MATERIALS LECTOGRUP (Ed. Text- La Galera) Comprensions lectores. (Ed. Blume) Bastides / referents d aula. RECURSOS EXTERNS Cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Es recomanable fer diversos tipus de lectures dels textos: per part del mestre/a. lectura silenciosa individual. lectura en veu alta individual i per torns. Les activitats de comprensió de cada text haurien de ser individuals. (Després de fer-ne l avaluació) Elaborarem gràfics de comprensió lectora comparant els resultats d inici i final de curs. També gràfics dels diversos tipus de comprensió: Literal Reorganitzativa Inferencial crítica 49

50 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Biblioteca d aula Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior El gust per llegir OBJECTIUS Gaudir llegint llibres. Mostrar interès per conèixer els autors dels llibres llegits. Identificar els protagonistes dels contes i l argument. Seure de manera correcta i mantenir aquesta postura durant el temps de lectura. Adonar-se de la necessitat de tenir les mans netes abans d agafar un llibre. Mostrar cura a l hora passar els fulls d un conte sense malmetre l. Respectar les normes que s han establert pel funcionament de la biblioteca. Sol licitar informació a l adult d allò que està passant en el conte, les paraules que es desconeixen... Verbalitzar si un relat, un conte, una història ha agradat o no i per què. Registrar i valorar les lectures fetes en una graella personal de lectures. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT Cada classe disposa de biblioteca d aula, amb llibres d imaginació de col leccions diverses però adequats a l edat. També llibres de coneixements. Durant els primers dies de curs s aniran presentant els contes de la biblioteca d aula: En veurem la coberta i farem hipòtesis. Explicarem i/o llegirem la contracoberta dels contes. Comentarem què ens pot dir, què en sabem,... Es podrà anar a la biblioteca de classe en petits grups, en estones d activitat lliure. Cada setmana, dedicarem mitja hora a triar un llibre i llegir-lo, en cas de no acabar-lo, hi deixarem el nostre punt de llibre per poder continuar llegint la propera setmana o durant les estones de temps lliure. Periòdicament presentarem/explicarem algun llibre de la Biblioteca Escolar, relacionat amb les celebracions o altres esdeveniments i romandrà uns dies a l expositor de la biblioteca d aula. AVALUACIÓ Observació sistemàtica de l actitud dels nens i nenes davant l activitat. Registre de les lectures fetes en una graella personal de lectures. 50

51 TEMPORITZACIÓ Al llarg del curs, es podrà anar a la biblioteca de classe en petits grups, en estones d activitat lliure i durant la mitja hora setmanal, els divendres de 9 h a 9 30 h. RECURSOS HUMANS Tutor/a Nens i nenes de CM i CS. RECURSOS MATERIALS L espai està condicionat per l estructura de l aula però, en general, consisteix en: Una taula amb cadires. Unes capses amb els llibres per facilitar-ne la manipulació. Un rètol amb el nom de biblioteca d aula. Un expositor a la paret per posar els preferits, els que no hem acabat. Una llista a la paret on s anoten els títols dels contes llegits per cada nen/a. Un punt de llibre personalitzat que fem a inici de curs. A la biblioteca d aula també hi haurà: La revista escolar. El dossier de noticies de l aula. El dossier d excursions, celebracions i festes. Catàlegs, revistes, diaris, còmics... Llibres de coneixements, puntualment, segons els projectes o unitats fets. RECURSOS EXTERNS La Biblioteca Escolar i la Biblioteca Pública prestaran llibres. També en poden portar els nens/es de casa. OBSERVACIONS (Durant l activitat) S ha de despertar un esperit crític en els nens i nenes i saber verbalitzar allò que agrada i allò que no agrada dels contes. És important llegir però també parlar-ne després. (Després de fer-ne l avaluació) Quan pensem en la biblioteca, no cal tenir grans espais, ni pensar a buscar situacions que puguin representar muntatges dificultosos; ens cal, això sí, tenir-ho organitzat, endreçat i net. Cal incidir en l hàbit d endreçar allò que s ha utilitzat. Cal consensuar unes normes pel bon funcionament (silenci, aixecar la mà per preguntar al mestre/a...) 51

52 Centre: Escola Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) Responsable: tutor/a TÍTOL: Fem projectes Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior Aprendre a aprendre OBJECTIUS Cercar materials diversos, amb l ajut de les famílies, per documentar un projecte. Crear textos escrits relacionats amb el projecte triat. Valorar el text escrit com a font informativa. Mostrar curiositat en els textos escrits per aprendre coses al voltant d un tema. Compartir les descobertes i aprenentatges amb els companys. Utilitzar els llibres i altres suports per documentar-se. Reconèixer informació rellevant a partir de les lectures. Reorganitzar la informació, resumir-la, extreure conclusions i respondre preguntes. Col laborar en fer exposicions temàtiques a l aula. Reconèixer les obres de referència més utilitzades per cercar la informació: internet, enciclopèdia, diccionari, llibres de coneixements, llibres d imaginació, atles,... Participar en l elaboració de mapes conceptuals. Exposar al companys el resultat de la cerca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT - Els alumnes el mes d Abril, visiten la Biblioteca Escolar per remenar llibres de coneixements, els fullegen, en parlen entre ells, comenten coses... - Posteriorment, a l aula, decideixen, per consens, amb les votacions pertinents, què els interessaria estudiar/aprendre, i es tria un tema. - S estableix un col loqui sobre què sabem i què voldríem saber del tema triat. - Els nens/es pensen i elaboren una llista de preguntes que voldrien conèixer sobre el tema en qüestió. - S escriu una nota a les famílies informant del projecte triat i les preguntes sorgides al respecte. Els nens, amb l ajut de casa, portaran documentació a l escola (internet, llibres, fotocòpies d enciclopèdies, documents de la biblioteca pública,...). De vegades interessarà que cada grup de nens respongui una pregunta només. - A l aula es prepararan dues taules, en una hi posarem els objectes relacionats amb el tema que portin els infants, a l altra la documentació escrita (llibres, fotocòpies, revistes,...). Es tracta de fer una petita exposició. - A la paret, entre les dues taules, es posarà el paper d embalatge per anar construint el mapa conceptual del projecte, amb totes les respostes a les preguntes que els nens i nenes volien conèixer. - Es visitarà de nou la Biblioteca Escolar per completar la informació sobre el 52

53 projecte i s enduran els documents que precisin a l aula. - Durant el mes de maig i juny, aproximadament, es treballarà el projecte triat, s anirà omplint el mapa conceptual de la paret i es començarà a treballar individualment, per parelles o en petit grup per tal de buscar informació i reorganitzar-la. - Els grups o les parelles exposaran el resultat de la cerca a la resta dels infants - Cada nen i nena s endurà un dossier amb el resultat del treball de tots els grups. AVALUACIÓ Avaluarem la participació en les converses i aportacions fetes sobre el tema. Avaluarem l interès per compartir amb els altres els aprenentatges Avaluarem les explicacions individuals que es facin. Avaluarem la presentació dels treballs individuals, per parelles o grups. Omplirem una graella d avaluació i una d autoavaluació. TEMPORITZACIÓ Tercer trimestre. RECURSOS HUMANS Tutors/es. Nens i nenes de 4t. RECURSOS MATERIALS Documents aportats des de casa. Documents de la Biblioteca Escolar. Ordinadors. Graella de valoració. Graella d autoavaluació. RECURSOS EXTERNS Documents de la Biblioteca Pública. Famílies dels nens i nenes. OBSERVACIONS (Durant l activitat) Valorar l Interès per aprendre., la recerca de la informació, reorganització, exposicions, presentació dels treballs. (Després de fer-ne l avaluació) Avaluar l autoavaluació feta pels alumnes al final del projecte. 53

54 Centre: (Mont-roig) Responsable: M. Salsench TÍTOL: Bibliopati Activitat adreçada a: Cicle Mitjà i Superior Formació d usuaris OBJECTIUS - Conèixer el funcionament de la Biblioteca. - Saber localitzar llibres de coneixements (CDU) i d imaginació (3 primeres lletres del cognom de l autor, gomets de colors segons les dificultats de lectura). - Seleccionar llibres, contes,... en funció dels gustos personals. - Interessar-se pel món literari. - Conèixer i valorar el servei de préstec. - Conèixer i valorar la figura del bibliotecari/a. - Conservar i tenir cura dels materials de la biblioteca. DESCRIPCIÓ DE L ACTIVITAT La responsable de la Biblioteca Escolar convida dimarts i dijous, a l hora del pati, als alumnes de Cicle Mitjà i Superior que ho desitgin, a la biblioteca: - Per remenar llibres i altres documents. - Per utilitzar els ordinadors per fer treballs o cercar informació. - Per llegir còmics, llibres de coneixements, imaginació, revistes,... - Per fer deures. - Per agafar en préstec llibres i altres documents durant quinze dies. - Per allargar els préstecs que es tenen. - Per recomanar llibres o per parlar-ne. El préstec es farà a través del catàleg informatitzat. Cada nen o nena que demana un préstec escriurà a la seva fitxa de lector la signatura d aquest i la data de préstec. AVALUACIÓ Aquesta activitat no s avalua ja que la finalitat és afavorir l hàbit de la lectura. L avaluació es basarà en el nombre de préstecs, això indicarà el nivell d usuari de la biblioteca d un alumne. I cal valorar el bon estat de conservació dels materials retornats. TEMPORITZACIÓ. Tot el curs, dimecres i divendres a l hora del pati. 54

55 PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC) RECURSOS HUMANS Bibliotecària. Nens i nenes de CM i CS. RECURSOS MATERIALS Biblioteca escolar. Documents de la Biblioteca Escolar. Ordinadors. Fitxa de lector/a. RECURSOS EXTERNS cap OBSERVACIONS (Durant l activitat) Cal respectar les Normes de la Biblioteca. (Després de fer-ne l avaluació) Adquirir l hàbit de préstec marcarà el fet de ser usuari al llarg dels anys d una biblioteca. I retornar els materials en bon estat. 55

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Setembre de 2008 14/04/08 Finalitat de l educació infantil En els centres educatius es contribuirà

Más detalles

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 3 sessions Pag. web Individual/grup petit 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual. TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del claustre ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Individual/grup petit mestre/alumne 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura

EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura Maó, dissabte 28 de novembre de 2015 Josep Antoni Fluixà Director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura Idees i qüestions prèvies

Más detalles

El currículum i el seu desplegament a l educació primària

El currículum i el seu desplegament a l educació primària El currículum i el seu desplegament a l educació primària Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Novembre de 2008 11/12/2008 Marc normatiu de referència Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig

Más detalles

Família i Escola Junts X l educació

Família i Escola Junts X l educació Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011

Más detalles

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació

Más detalles

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital Escola Marià Galí i Guix Terrassa Competència en el tractament de la informació i competència digital TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ CERCAR IDENTIFICAR TRANSFORMAR COMUNICAR COMPETÈNCIA DIGITAL ELS MITJANS,

Más detalles

El treball per projectes

El treball per projectes El treball per projectes Edumèdia dia Montserrat Vert Dolors Font Eulàlia lia Dòria Febrer 2008 Passos a seguir per fer un Projecte Els alumnes han d acordar d i decidir què estudien i per què. Explicitar

Más detalles

ACTIVITATS INTERGENERACIONALS

ACTIVITATS INTERGENERACIONALS ACTIVITATS INTERGENERACIONALS Les bones maneres Índex Antecedents Objectius tallers intergeneracionals Presentació activitats Taller en línia Gimcana virtual Gran joc de convivència Consideracions Antecedents

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei OPERACIÓ POESIA Centre: INS Bernat el Ferrer Població: Molins de Rei Responsable de l activitat: Montserrat Forcada i Cot Cicle / Nivell: 2n ESO Objectius Projecte del Departament de Llengua Catalana per

Más detalles

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu desenvolupament personal i social. Els experiments i activitats

Más detalles

RELIGIÓ CATÒLICA. Educació Primària

RELIGIÓ CATÒLICA. Educació Primària RELIGIÓ CATÒLICA Educació Primària ALEGRA T, ARRIBA KAIRÉ! L emoció d educar, l emoció d aprendre Kairé respon al que tu, com a mestre, ens has anat explicant al llarg de la teva experiència docent. Volem

Más detalles

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237 Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar Villarroel 237 [email protected] 665667268 Introducció: L expressió dramàtica tot i que a priori es pot confondre

Más detalles

L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA

L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA El nen s esforça i se n surt prou bé tant en l escriptura com parlant ORDRE ENS/164/2016, de 14 de

Más detalles

AVALUEM ELS PROJECTES

AVALUEM ELS PROJECTES AVALUEM ELS PROJECTES FALTA FOTO DE L ESCOLA. Escola Roser Capdevila de Terrassa QUÈ ENTENEM PER AVALUAR SEGONS L ORDRE EDU 484/2009,2 DE NOVEMBRE, DE L AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE DE L EDUCACIÓ INFANTIL

Más detalles

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008 COS: mestres de primària ESPECIALITAT: Música Prova única Part A: Desenvolupament per escrit d

Más detalles

N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix

N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix ESCOLA COLLBAIX DE SANT JOAN DE VILATORRADA Projecte educatiu del CEIP Collbaix: Escola integrada a la comunitat educativa de Sant Joan de Vilatorrada. Escola

Más detalles

Unitat 2: L escola i l institut

Unitat 2: L escola i l institut Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social Llibre del professor Unitat 2: L escola i l institut Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via

Más detalles

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS Organització i grup impulsor Charo Tomàs Núria Gres Dos plans complementaris PLA ESTRATÈGIC 2005-10 PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA

Más detalles

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Taller de creació de videojocs amb Scratch Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 [email protected] [email protected] 1. Descripció

Más detalles

FESTIVAL DE CINEMA INFANTIL DE BARCELONA

FESTIVAL DE CINEMA INFANTIL DE BARCELONA FESTIVAL DE CINEMA INFANTIL DE BARCELONA UNA OPORTUNITAT PER DESCOBRIR UN CINEMA DIFERENT, PLE D IMAGINACIÓ I CREATIVITAT. DOSSIER PER A CENTRES D EDUCACIÓ INFANTIL P3, P4, P5 10a EDICIÓ: DEL 22 AL 30

Más detalles

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

Metodologia de la intervenció social

Metodologia de la intervenció social Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

EL RACÓ DEL BEE-BOT. Escola Sant Jordi. Vilanova i la Geltrú Curs

EL RACÓ DEL BEE-BOT. Escola Sant Jordi. Vilanova i la Geltrú Curs EL RACÓ DEL BEE-BOT Escola Sant Jordi. Vilanova i la Geltrú Curs 1015-1016 INTRODUCCIÓ Actualment l'ús la tecnologia està present en el nostre dia a dia. Diàriament utilitzem eines tecnològiques sense

Más detalles

Centre d Ensenyament Online (CEO)

Centre d Ensenyament Online (CEO) Centre d Ensenyament Online (CEO) Desenvolupament de tècniques noves per l educació www.mhe.es 1 Centre d Ensenyament Online (CEO): 1. Què és un Centre d Ensenyament Online (CEO)? 2. Com està estructurat

Más detalles

Alimentació i nutrició familiar

Alimentació i nutrició familiar Serveis socioculturals i a la comunitat Alimentació i nutrició familiar CFGM.1701.C08/0.09 CFGM - Atenció sociosanitària Material adquirit pel Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya per

Más detalles

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA Quaderns d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA L E C T O G R U P QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA QUADERNS PER A RESOLDRE PROBLEMES MATEMÀTICS T E X T G R U P QUADERNS D EXPRESSIÓ ESCRITA QUADERNS PER A TREBALLAR

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

ELS DINOSAURES PER: Laura Muñoz Molina.

ELS DINOSAURES PER: Laura Muñoz Molina. ELS DINOSAURES PER: Laura Muñoz Molina. Curs DEI2 Recursos TAC i estratègies per a l'educació Infantil. Centre d interès: Els dinosaures. Aquests centre d interès ha estat treballat amb nens i nenes d

Más detalles

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT LINGÜÍSTIC: Àrea de llengua castellana Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Comunicació oral Competència 1: comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels

Más detalles

Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA

Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA Índex 2 Fitxes de Comprensió lectora 3 Lectures 3 La nau dels llibres 4 Pla lector 6 Ortografia 7 Cal ligrafia 8 Referència

Más detalles

Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català

Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català Plà d activitat docent Auditoria Estudi: ADE Codi: 21919 Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català 1 1. PRESENTACIÓ i OBJECTIUS

Más detalles

Programa de Foment de la lectura 2016/2017. Primària

Programa de Foment de la lectura 2016/2017. Primària Programa de Foment de la lectura 2016/2017. Primària Presentació La Biblioteca Joan Triadú, en tant que equipament que facilita l accés a la formació al llarg de la vida dels ciutadans, proporciona diferents

Más detalles

TALLER DE BIBLIOTECA

TALLER DE BIBLIOTECA Programa biblioteca escolar puntedu EXPERIÈNCIA DE BIBLIOTECA ESCOLAR I LECTURA TALLER DE BIBLIOTECA Centre: Escola Patufet Sant Jordi Població: L Hospitalet de Llobregat Coordinador responsable de la

Más detalles

ELS NENS AMB TGD/TEA: UN DIA A LA NOSTRA ESCOLA. CEE Montserrat Montero de Granollers Mail:

ELS NENS AMB TGD/TEA: UN DIA A LA NOSTRA ESCOLA. CEE Montserrat Montero de Granollers Mail: ELS NENS AMB TGD/TEA: UN DIA A LA NOSTRA ESCOLA CEE Montserrat Montero de Granollers Mail: [email protected] TGD/TEA Alteracions i dificultats de: 1. Socialització 2. Comunicació i Llenguatge 3. Anticipació

Más detalles

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE

Más detalles

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Com preparar-se per a una entrevista de feina Com preparar-se per a una entrevista de feina Guia d orientació 5 Introducció L entrevista de feina acostuma a ser l últim obstacle que cal superar en els processos de selecció que les empreses duen a

Más detalles

Assessorament a l'impuls Material de la Sessió 5

Assessorament a l'impuls Material de la Sessió 5 Títol: Indemnització de 16 milions. Nivell: Tipologia textual: el text periodístic. Primer cicle d ESO (2n) Introducció: A partir d una notícia on-line del diari portiguès Correio da manhã s estudien les

Más detalles

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA OBJECTIUS... DOTAR A L ALUMNE/A DE CAPACITATS I COMPETÈNCIES QUE LI PERMETI: SER UNA PERSONA COMPROMESA AMB EL SEU ENTORN. APRENDRE

Más detalles

EL QUINZET GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ

EL QUINZET GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ El quinzet V ersió 2006 Sèries de rapidesa de càlcul mental - Primària EL QUINZET MÈTODEODE DE RAPIDESA DE CÀLCUL GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ 2006 El quinzet V ersió 2006 Sèries de rapidesa de càlcul

Más detalles

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ INFANTIL Nivell: Educació Infantil Durada: 45 minuts. Material: Pintura de dits, mural o paper continu. BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX Objectius 1. Conscienciar els infants de la importància

Más detalles

Taller. Els vitralls: una artesania d època medieval

Taller. Els vitralls: una artesania d època medieval Taller Els vitralls: una artesania d època medieval GUIÓ DEL TALLER ELS VITRALLS: UNA ARTESANIA D ÈPOCA MEDIEVAL INTRODUCCIÓ A l època medieval, període de poder i de comerç, la vida quotidiana s organitzava

Más detalles

NOU RELIGIÓ CATÒLICA PRIMÀRIA. Religió Catòlica

NOU RELIGIÓ CATÒLICA PRIMÀRIA. Religió Catòlica RELIGIÓ CATÒLICA 205 ÍADAPTAT AL CURR CULUM Religió Catòlica PRIMÀRIA EMOCIONA T: JA HA ARRIBAT EL KAIRÉ! L emoció d educar, l emoció d aprendre El Nou Kairé dóna resposta a allò que tu, com a mestre,

Más detalles

CONCERT DIDÀCTIC UN INSTRUMENT ANOMENAT ORQUESTRA MATERIAL PER AL PROFESSORAT

CONCERT DIDÀCTIC UN INSTRUMENT ANOMENAT ORQUESTRA MATERIAL PER AL PROFESSORAT CONCERT DIDÀCTIC UN INSTRUMENT ANOMENAT ORQUESTRA MATERIAL PER AL PROFESSORAT Proposta Didàctica per al Cicle Mitjà i Superior de Primària i 1r Cicle d Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) PROPOSTA DIDÀCTICA

Más detalles

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. Experiència a Fogars de la Selva - Redacció del Pla Local de Joventut - Aproximació a les percepcions i opinions

Más detalles

Projecte transversal: la tv a l aula, l aula a la tv

Projecte transversal: la tv a l aula, l aula a la tv Projecte transversal: la tv a l aula, l aula a la tv Euclides televisió canal: www.livestream.com/euclides_televisio Bloc d Euclides televisió: http://www.euclides.tv Maresme 2: Teràpia de xock Nivells

Más detalles

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules. 6. Voleibol Àrea: EF Bloc: HME Curs: 1r i 2n CS Nº Sessions: 11 Objectius: - Analitzar les situacions de jocs. - Aplicar les normes bàsiques. - Realitzar les diverses habilitats motrius que inclou aquest

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Vides compartides: amb quina et quedes?

Vides compartides: amb quina et quedes? Material per l alumnat 3 > Cap a una orientació laboral en igualtat 61 Material per l alumnat 3 Presentació de l activitat Nivell Durada Secundària. Dues hores (aproximadament). Objectius Fomentar una

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

INFORME-RESUM A ELABORAR PEL TUTOR/A, EN RELACIÓ ALS APRENENTATGES DE L ALUMNE/A

INFORME-RESUM A ELABORAR PEL TUTOR/A, EN RELACIÓ ALS APRENENTATGES DE L ALUMNE/A INFORME-RESUM A ELABORAR PEL TUTOR/A, EN RELACIÓ ALS APRENENTATGES DE L ALUMNE/A L'objectiu d'aquest document és ajudar-nos a sistematitzar les observacions dels alumnes amb la finalitat de facilitar la

Más detalles

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT D EDUCACIÓ FÍSICA: Àrea d educació física Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Activitat física Competència 1: resoldre situacions motrius de forma eficaç en

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA

OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA En col laboració amb el Col legi de Logopedes de Catalunya Barcelona, 28 d octubre de 2011 L escriptura és un codi de comunicació social que té característiques

Más detalles

Telèfon de coneixements Durada prevista de l activitat: Biblioteca Central d Igualada

Telèfon de coneixements Durada prevista de l activitat: Biblioteca Central d Igualada DESCOBRIM LA BIBLIOTECA Fomentar el gust pels contes i descobrir els llibres de coneixements biblioteca, educació infantil INFANTIL (P3, P4 i P5) 1 QUÈ ÉS LA BIBLIOTECA? Conèixer el funcionament de la

Más detalles

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Más detalles

Cicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6

Cicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6 UNITAT DE PROGRAMACIÓ: Iniciació al volei. 1. Justificació Aquesta UP queda justificada dins de la programació d EF ja que és un esport col lectiu i on els alumnes poden desenvolupar les habilitats motrius

Más detalles

Educació Infantil Etapa 3-7

Educació Infantil Etapa 3-7 Educació Infantil Etapa 3-7 QUÈ VOLEM ACONSEGUIR? La nostra escola promou la formació integral dels alumnes i els prepara a participar activament en la transformació i millora de la societat. Educar i

Más detalles

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils La tortuga Poruga Un nou material didàctic de l Estany de Sils 2ª Jornada de l Estany de Sils Temporània, Associació d Educació Ambiental de la Selva Joan Mas Josep Noguerol Llicenciats en Ciències Ambientals

Más detalles

Criteris d avaluació i pautes d organització del treball d aula a Primària: Curs 2015/2016

Criteris d avaluació i pautes d organització del treball d aula a Primària: Curs 2015/2016 Generalitat de Catalunya Departament d Educació Escola Trentapasses Criteris d avaluació i pautes d organització del treball d aula a Primària: Curs 2015/2016 1. CRITERIS D AVALUACIÓ En ser una avaluació

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

APROFITAR PER FER TOTA MENA D ACTIVITATS FÍSIQUES:

APROFITAR PER FER TOTA MENA D ACTIVITATS FÍSIQUES: Benvolguts pares i alumnes, Hem acabat un nou curs, i ara ens toca gaudir d un temps i d uns espais molt diferents d allò que hem estat fent fins ara. S ha acabat la rutina diària d anar a l escola i comencen

Más detalles

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation ALGUNS ERRORS HABITUALS DELS ESTUDIANTS No tinc cap horari per a l

Más detalles

Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA

Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA Escola Miquel Bleach PROGRAMACIÓ D AULA TÍTOL UP: Paraules i frases amb els fruits de la tardor CURS: 1er Prim INTRODUCCIÓ: ÀREA: Llengua Catalana És un treball sobre l estudi dels fruits de la tardor,

Más detalles

IV JORNADES D EDUCACIÓ INFANTIL. Principis bàsics de Lóczy: Mirar l infant.

IV JORNADES D EDUCACIÓ INFANTIL. Principis bàsics de Lóczy: Mirar l infant. IV JORNADES D EDUCACIÓ INFANTIL Principis bàsics de Lóczy: Mirar l infant. Conferència inicial 24 d octubre de 2009 L adult implicat en la llibertat de moviments dels infants: Desenvolupament autònom i

Más detalles

AVENTURA T AL CASAL : MENJA T EL MÓN...

AVENTURA T AL CASAL : MENJA T EL MÓN... INFORMACIÓ CASAL D ESTIU 2016 AVENTURA T AL CASAL : MENJA T EL MÓN... Descripció El casal d estiu es realitzarà del 22 de juny al 29 de juliol i del 29 d agost al 9 de setembre de 2016 a les instal lacions

Más detalles

Unitat 5: La família

Unitat 5: La família Direcció General d Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social Llibre del professor Unitat 5: La família Pilar Arnáiz Gemma Carreras Fefa Gómez Rosa M. Via David Martínez

Más detalles

GCompris (conjunt de jocs educatius)

GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris (conjunt de jocs educatius) GCompris forma part del programari educatiu que inclou la Linkat. És una col lecció d'aplicacions educatives per a nens i nenes d'educació infantil i cicle inicial

Más detalles

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016 Grup 21 curs Societat, Ciència i Cultura Societat, Ciència i Cultura 103699 i contextos I 103700 i contextos II 102011 / 6ECTS Teories i Pràctiques contemporànies

Más detalles

SESSIÓ 1. Per començar

SESSIÓ 1. Per començar TEMPS: 10 hores UD Activitat inicial / Motivació Sessió 1, 4, 5, 8 Introducció continguts: Desenvolupament conceptual Estructuració i aplicació coneixements: Activitats amb fonts, gràfics, dades i imatges

Más detalles

HÀBITS. Autonomia personal (benestar i seguretat personal)

HÀBITS. Autonomia personal (benestar i seguretat personal) HÀBITS Un hàbit és una forma de comportament adquirida que el nen/a aplica en el moment oportu,d una manera segura i adient i sense control extern per part de l adult. Procés per a l adquisició d hàbits

Más detalles

CRITERIS D AVALUACIÓ DE 2n. DE PRIMÀRIA

CRITERIS D AVALUACIÓ DE 2n. DE PRIMÀRIA (1r. Trimestre) ADAPTACIÓ S ha adaptat al ritme del curs. Es mostra segur i tranquil. ACTITUD Davant la feina Mostra interès en la realització de les feines. S esforça. Manté l atenció. Comprèn que ha

Más detalles

Grup de treball de competències bàsiques EXPRESSIÓESCRITA SE Montcada Vallès Occidental VI INS La Ribera

Grup de treball de competències bàsiques EXPRESSIÓESCRITA SE Montcada Vallès Occidental VI INS La Ribera Grup de treball de competències bàsiques EXPRESSIÓESCRITA SE Montcada Vallès Occidental VI INS La Ribera Alex Martín Chazeaud i Neus Vilademunt Vilamitjana Curs 2011-2012 Inspecció LIC-CRP-EAP Formadora:

Más detalles

La Competència digital i les TAC. Jordi Vivancos Gener 2009

La Competència digital i les TAC. Jordi Vivancos Gener 2009 La Competència digital i les TAC Jordi Vivancos Gener 2009 Guió Aproximació a les Competències bàsiques La Competència digital Perspectives i mirades de les TAC Currículum i legislació educativa LGE 1970

Más detalles

PROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

PROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA PROPOSTES PER A LA RETOLACIÓ DE LA BIBLIOTECA EN CENTRES EDUCATIUS DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA Mercè Abeyà Montserrat Gabarró Anna Gasol SEMINARI DE TRACTAMENT DOCUMENTAL DEL NUCLI DE BIBLIOTEQUES ESCOLARS

Más detalles

L escola dels Sentits CIèNCIA

L escola dels Sentits CIèNCIA CIèNCIA Educació Infantil (segon cicle) Descoberta de l entorn natural i social Àrea d intercomunicació i llenguatges Vilafranca Museu de les Cultures del Vi de Catalunya Sumari 1 Presentació 2 Proposta

Más detalles

UD 6. Expressió corporal

UD 6. Expressió corporal Àrea: psicomotricitat Curs: educació infantil Nº Sessions: 4 Objectius: - Representar moviments. - Representar objectes, accions, situacions tan individualment com en grup. - Complir les normes Metodologia:.

Más detalles

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Presentació El document que teniu a les mans és la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Más detalles

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

TINGUEM CURA DEL PLANETA

TINGUEM CURA DEL PLANETA Conferència internacional de joves TINGUEM CURA DEL PLANETA Aprenent a participar Per què? Orígens Brasil, any 2003 Objectiu Incentivar les escoles a realitzar conferències de medi ambient sobre els problemes

Más detalles

COM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR?

COM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR? COM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR? Índex Pla lector Educació Primària: Què No és un Pla lector? Què és un Pla lector? Quins objectius ha de treballar un Pla Lector? Què fem pel Pla lector? En quin grau hi

Más detalles

DESCOBRIM LLIÇÀ D AMUNT

DESCOBRIM LLIÇÀ D AMUNT DESCOBRIM LLIÇÀ D AMUNT Descobrir l'entorn del municipi. Donar a conèixer part del patrimoni històric, cultural i natural de Lliçà d'amunt. Prendre consciència de pertànyer a una localitat. Integrar-se

Más detalles

Bloc Escola inclusiva

Bloc Escola inclusiva Educació Infantil i Primària Bloc Escola inclusiva 1. Educació emocional i resolució de conflictes adreçat a professorat de primària Activitat que permet conèixer aspectes sobre intel ligència emocional:

Más detalles

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ

UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon

Más detalles

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI) Aquest màster forma part del Programa Oficial de Postgrau

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents Montse Guitert i Marc Romero Àrea de Capacitació Digital Jornada Institucional de Docents, 9 juliol 2011 Índex Conceptualització d'activitats en equip

Más detalles

RESUM DEL TREBALL. Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània

RESUM DEL TREBALL. Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània RESUM DEL TREBALL Projecte: La televisió - Classe de 3r de l escola Cossetània Objectius de l activitat Aquest projecte ha estat vinculat a l aprenentatge i la introducció del llenguatge audiovisual a

Más detalles

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació

Más detalles

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL. Escola Rosella Viladecavalls

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL. Escola Rosella Viladecavalls COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL Escola Rosella Viladecavalls Què és? La competència lingüística audiovisual és l habilitat que han de tenir els alumnes de primària per saber comunicar-se utilitzant

Más detalles

MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA

MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA Habitualment, és l alumnat el que surt del centre per acudir a un museu. Amb aquesta proposta es pretén invertir el mecanisme: que sigui

Más detalles

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LES SEVES DIMENSIONS

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LES SEVES DIMENSIONS LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I LES SEVES DIMENSIONS COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA Competències bàsiques de llengua catalana i llengua castellana DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

Más detalles

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...

Más detalles

PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00

PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00 Departament d Educació PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00 ÍNDEX: ÍNDEX: 2 1. DADES DEL CENTRE 3 2. TÍTOL DEL PROJECTE 4 3. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE 4 4. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 4 4.1. Objectius

Más detalles